Més enllà de la nit que m’envolta
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.
Atrapat en aquest circumstancial lloc
jo mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna , però no m’he prostrat.
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.
Atrapat en aquest circumstancial lloc
jo mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna , però no m’he prostrat.
Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.
Ja no importa quin va ser el meu camí,
quantes culpes he acumulat.
Sóc l’amo del meu destí
sóc el capità de la meva ànima.
William Ernest Henley
4 comentaris:
Quin poema més maco!
sí que ho és, sí!!! :)
PERO SI NO ERES NI CATALANA!!!!!
Primer de tot, no cal que cridis, ho trobo totalment innecesari.
Segon, i tant que sóc catalana, sóc nascuda a Viladecans i Viladecans, que jo sàpiga, és a Catalunya.
Tercer, encara que per orígen consideressis que no sóc catalana, el fet evident és que sóc nascuda aquí i que em sento catalana, perquè sincerament no sóc ni galega ni andalusa.
Ja t'ha quedat tot clar i català?? Perquè a mi sí.
T'he publicat aquest missatge, siguis qui siguis, però no publicaré cap més d'anónim i a més sense més que una frase que, de totes totes, és mentida i a més és cridanera.
Publica un comentari a l'entrada